Estrangeria bàsica [La importància de no perdre els papers ]

Un dels fets que com a catalanes no veiem, perquè no vivim, és la quantitat de paperassa i requisits que cal fer i tenir quan arribes a viure a Catalunya, venint d’un país no-comunitari.

 

Hi ha 2 situacions que cal diferenciar, de persones estrangeres vivint aquí:

  1. Estar “regular”: amb papers i permís per viure aquí (hi ha varies tipologies de permisos)
  2. Estar “irregular”: vulgarment dit “sense papers” o “il.legal”

 

Situació 2: IRREGULARS

En les situacions d’irregular, pot ser que les persones hagin entrat travessant la frontera clandestinament o bé, amb un visat (de turista, estudiant, etc..) que té un temps limitat d’estada però que ha acabat el temps, i no han tornat al seu país d’origen, i es queden de forma irregular.

En aquests casos, hi ha una important diferència entre:

  • persones menors d’edat no acompanyades pels seus tutors legals (opten a ser acollits sota el paraigües de la Direcció General d’Atenció a l’Infància i Adolescència)
  • menors d’edat amb els tutors legals en territori espanyol (no opten a ser acollits per la D.G.A.I.A. , ja que tenen tutors legals efectius al territori)
  • Majors d’edat

Els adults que vulgui regularitzar la seva situació tenen 3 opcions:

a) les causes humanitàries
b) per col·laboració amb la justícia
c) via arrelament acreditant un període continuat al país juntament amb
d’altres requisits.

 

estrangeria

 

Situació 1:  REGULARS

Podem trobar persones amb permís de residència o que ja han adquirit la nacionalitat espanyola. O persones que tenen el permís de residència (i per tant, NIE), en alguna de les seves etapes.

El permís de residència es pot obtenir i s’ha d’anar renovant:

1 any (permís de residència temporal, sense permís a treballar*)- renovació- 2 anys ( prolongació permís de residència temporal, sense permís de treball*)- renovació-5 anys (residència de llarga durada, amb permís a treballar). A partir d’aquests 5 últims anys, pots optar a renovar residència 5 anys més i així consecutivament, o bé sol.licitar la nacionalitat espanyola.

* Aquest permís de residència  temporal no porta implícita l’atorització a treballar, però en el moment en que una empresa et contracta, ja et dóna aquest permís i per tant, pots renovar els papers amb dret a treball dins el permís de residència. El permís de residència autoritza a treballar, en el cas de que s’hagi fet reagrupament familiar.

Per poder renovar el permís de residència, et demanen una sèrie de requisits com no tenir antecedents penals a Espanya, haver treballat 6 mesos dins l’últim any o bé tenir un contracte de treball en vigor, entre d’altres.

 

El procés per obtenir nacionalitat a partir de residència és de 10 anys vivint al territori, des del primer moment en que obtens el permís de residència.estrangeria (1)

Excepcions on només esperaran 2 anys per obtenir la nacionalitat espanyola i són les persones estrangeres (no-comunitàries):  provinent de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal i persones d’origen sefardí.

Per poder obtenir la nacionalitat a través de residència, cal pagar unes taxes de vora 300 euros de gestió i exàmens, i realitzar dues proves: una de cultura general espanyola i l’altra, en cas de no provenir d’un país de parla espanyola, realitzar un prova d’espanyol nivell A2 que cal superar.

Hi ha altres processos per obtenir la nacionalitat espanyola, si ets estranger:

-Per residència

-Per matrimoni amb un espanyol/a

-Per haver nascut en territori espanyol ( si els teus pares són espanyols, i si no ho són, si portes un any vivint a espanya)

-Per opció: si el teu mare o mare va ser espanyol y/o va nèixer a Espanya

 

ESTRANGERIA_0

 

Us he deixat de forma molt simplificada una petita introducció a estrangeria. Si voleu ampliar alguna informació podeu consultar:

Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre Derechos y Libertades de los Extranjeros en España y su Integración Social, modificada por las LO 8/2000, 14/2003 y 2/2009

 

 

 

 

 

 

Anuncis
Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Viatge nº 14. Marroc de calma i batzegades

I no se’ns acaben les ganes, no. Comença el meu viatge nº 14 ara i aquí.

Aquesta vegada, hi anirem com sempre que he viatjat al Marroc..
amb un vol barat, amb unes ganes que no s’entenen, amb la motxil·la a l’esquena, una llibreta de viatge i sense massa pla.

Així, deixem lloc a la màgia.

souad d istar

Souad&Istar [Fez, 2010]

Amb ganes infinites de veure els amics i amigues, escoltar parlar àrab i amazic, menjar tajine, aghrum butghori i aparentar ser una taromit catalana més del Marroc d’estiu, que es dedica a descobrir petits racons, petits detalls subtils i veure com aquest país funciona a batzegades.

 

P1060406

Recepcionistes d’hotel que venen amb tu de vacances. I acabes rient amb la seva àvia Rahma. [Zakaria.Istar.AbdelAli.Sara] Fez, gener 2016 

Repeteixo. Comença la màgia, el sol que pica més fort que ifilfil ihrran (pebrot picant), el te a la menta ensucrat, parlar 4 idiomes diferents per frase, els autobusos amb 4598 persones atapeïdes i els riures fàcils.

 

 

 

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Peligros y placeres de Marruecos [sur este amazigh]

Y es que Marruecoses es peligroso, claro. Va a moverte por dentro, seguro. Terrorismo emocional, es lo que han hecho conmigo. Me ha dado más magia de la que yo creía que existía. Unas personas más humanas, y mucha más pasión, en todo,  de la que yo sabía que existía. Un país, pasional, de contrastes y a la vez reprimido, de personas pasionales, de contrastes y a la vez reprimidas.

Peligroso, porque esa suma de represión y pasión  solo puede resultar en bomba de energía liberada a nivel estratosférico, y lo sabes. No  hace falta estudiar mucho para saber que a más prohibiciones, más curiosidad y ganas de descubrir qué hay detrás. Y así les va. Y así me va.

IMG_0961

Y es que ahora, Marruecos, me ha acostumbrado a vivir con una intensidad tan alta, que ya no sé  vivir de otra forma.  A crear unos vínculos, a ver las cosas de otro modo y ya no sé si jamás podré volver a lo que era. Lo que era mi vida de antes, porque esta de ahora ya está adulterada, demasiado influenciada por unos olores, unas reacciones y una forma de hacer que ya no es reversible.

les tontesss jajaja

Y  te digo que ya he integrado cosas cuando te hablo de… que desplazarme 8 horas en autobús para ver a personas  conocidas, ya es normal. Pedir por toda la família de esa persona (colchi bikher? mani mma nm?, mani ichirran)  y usar “inch’Allah, y lhamdulilah, más veces que respiras.De ya no saber si dar 2 o 4 besos, a cualquiera.  Los transportes marchan cuando el transporte está lleno, que no a su hora. Dormir en el suelo, tapada con mantas en invierno y en verano, es lo más normal del mundo.Que si es fiesta, el país entero se para y no funciona ni la fuente. Tener wifi en todos los bares, es lo más preciado. Dormir en la terraza de la casa, con toda la familia debajo de un cielo estrellado, es normal. Y la casa, es muy importante que deje el último piso sin terminar, por supuesto.

Despertarse con gallos cantando,  palmeras alrededor y arena es lo más habitual. Oír la llamada a la mezquita 5 veces al día, en todas partes, ya no te sorprende. Verlas llevar pijama por la calle, chanclas en invierno o ver que por facebook, se ha creado una sociedad paralela a la del día a día, de relaciones amorosas cibernéticas y contactos infinitos,  ya no me tiene impactada, no.

Créeme, beber  agua, toda la familia del mismo vaso a la hora de comer,IMG_0965 comer del mismo plato, con las manos y ese pan buenísimo  hecho a las 6 de la mañana por la mujer de turno, no es algo que me sorprenda. Comer impresionantemente bien, ya forma parte de Marruecos.

Ver reír las familias, con ese humor tan sencillo, a carcajadas, esas imitaciones tan tremendas, hechas hasta por la abuela o el padre, y pensar.. qué fácil es reír aquí, qué momento tan especial, y yo, ya lo disfruto como lo cotidiano. Y sigo disfrutándolo en Barcelona, y en Marruecos.

Como mujer,  me sorprendió ver como las mujeres viven lejos de sus maridos, a todos los niveles, tanto a  temporadas donde ellos trabajan fuera o viajan para 4 meses sin volver a casa, como la distancia física entre ellos del día a día. Y lo viven con esa calma, esa calma en los ojos que te dan a entender “es la vida”

Por la calles, esas miradas intensas, de todos hacia todos, que se comen, que te invaden para saber,  que necesitan mostrar que están ahí, siempre. Y esa necesidad de mostrar, hablando de esa forma tan contundente, con expresiones fuertes,  gritarse para parecer más algo… ese “postureo”, esa forma de aparentar, ser buenos, ser más mujer, ser más hombre, ser más inteligente, ser más duro, ser más…

ichirran

Entender que en un país que funciona a trompicones, sin regularidad y con corrupción, la sensación de crisis y de depender siempre de decisiones externas a ti.. Genera a  personas  que se adaptan a lo que viene y como les viene.. A valientes. Que cuando ven una oportunidad, muerden sin soltar su presa, por si pudieran conseguir algo que les ayude a mejorar.

Ellos, son los buscavidas, gente a la que les brillan los ojos, fíjate, son los que sí se arriesgan, cueste lo que cueste, para conseguir sus objetivos.

Y al final, ¿qué quieres? Es que se te pega, hasta la intensidad de la mirada.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Arriba l’esperada.. Primavera Amaziga 2016 !![Tafsut n Imazighen 2016]

Si encara no saps què és la Primavera Amaziga, o bé la cultura o llengua amaziga, aquests és el millor moment per descobrir-ho. Aquest mes de maig amb un munt d’activitats d’apropament catalanoamazic!!

La Primavera Amaziga, és el moviment que busca promoure, visibilitzar i potenciar la cultura i llengua amaziga (o bereber).

 

Com aquesta cultura i llengua és una de les que tenen forta presència a Catalunya, aquest any es duran a terme una sèrie d’actes i festes per cel·lebrar la Primavera Amaziga (que en amazic, li diuen Tafsut n imazighen)

Aquest cap de setmana 14 i 15 de maig 2016, tenim cel·lebració a Sabadell i a Cambrils.

2016-agermanament-catalanoamazic_cartell

fb_img_1462657771064

Us hi esperem a tots i totes!

Tant catalans, amazics o de l’origen que sigueu, sereu benvinguts!

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

I tu, per què vas deixar el Marroc?

Aquesta pregunta sembla massa evident per dedicar-li un post, oi? Deixar enrere la família, la teva terra i hàbits, per venir a malviure aquí, si al Marroc no passes gana..no sembla prou lògic, oi? Visita el sud-est i ho entendràs. Són els pobles oblidats.

IMG01298-20140522-1935

L’experiència real d’alguns companys i companyes del sud-est del Marroc (zones rurals) diu que al Marroc es menja molt bé, tens molt de sol i molta vida, però la situació és dura, ja que:

  • Falten Infraestructures decents en sanitat: La sanitat és privada i sovint precària.
  • La llum i l’aigua corrent ha arribat fa pocs anys al poble
  • Carreteres i camins en mal estat i perillosos
  • Educació i centres escolars precaris.
  • Manca de feina i oportunitats

Però els amazics ja han crescut amb això, estan acostumats a les dures condicions ja que ho han viscut al llarg de la vida però cal recordar que al Marroc no tothom té dret a sortir del país i viatjar, sinó que calen unes condicions concretes i sovint cares per tenir dret. Tot i així, volen millorar la situació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Doncs això ha fet que quan a Espanya o França es necessitaven treballadors, i encara ara,   milers d’amazics del sud-est rural, migrés de manera il·legal, arriscant la seva vida, i deixant enrere la seva família per aconseguir feina. Arriscar-se fins aconseguir millorar la seva situació, i més endavant,  un cop regularitzessin la situació donar un futur millor als seus fills. 

Què faries tu si fossis al seu lloc? O que ja van fer els teus avis per trobar-te on et trobes?

Se’ns oblida tan ràpid la nostra propia història, que fa por.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Em sap greu decepcionar-te: al Marroc NO moren de gana

Ni totes les persones de l’Àfrica moren de gana, ni totes van descalces, ni totes ballen, ni totes toquen el tam-tam. Em sap greu decepcionar-te.

En concret, al Marroc, en base a les meves experiències tant en pobles rurals oblidats, com a grans ciutats, podries morir abans degut a les mancances en les infraestrcutures en un hospital, caient de la moto anant a 5 o creuant una carretera, abans que morir de gana

IMG_0468

Si hi ha alguna cosa admirable del Marroc, és la hospitalitat. Compartir i menjar amb les mans el fa autèntic. Compartir el mateix plat entre tot els que som a taula, i que cadascú suqui el pa de la seva part, mentre conversem.  Ja s’esforcen en ser conscients del que és passar gana i valoren el poder menjar bé. Aquest és un dels motius bàsics pels que fan el Ramadà.

 

 

Això sí, amb el menjar no s’hi juga. Amanides de mil colors, plats com el tajine i pa, cús-cús, harira, i aquells esmorzars infinits. Sucs de fruites i te amb menta perdonar-te la benvinguda. Quantitats enormes de menjar deliciós.

Collage comida marruecos

 

No emigren per menjar aquests tomàquets sense gust que mengem aquí, no. No els falta plat a taula a casa seva. Però tenen molts altres motius per emigrar del Marroc, sabent que hi ha països on poden millorar les condicions.

Que no t’enganyin, al Marroc abans de morir de gana, moririen d’empatx.

.

 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

El que et cal saber si viatges al Marroc per primera vegada

 

Vols viatjar al Marroc, per primer cop, i vols saber algunes cosetes de la cultura marroquina? Aquí algunes curiositats i consells que potser t’interessen..

 

  • La moneda del Marroc és el dirham. 1 euros=10 dirhams aprox.
  • Necessites passaport vàlid per viatjar al Marroc. Els marroquins necessiten molt més que això per poder sortir del país (Visat, diners al compte o feina fixa, etc..)
  • Als marroquins i marroquines, el agrada molt xerrar. Tant per plaer, com per interés, però són molt sociables.te bonic
  • Et convidaran a prendre el te. Forma part de la seva manera de relacionar-se i d’acollir-te. No desconfiïs tant i relaxa’t, val la pena xerrar i conèixer-los d’aprop.
  • A les botigues de souvenirs, s’ha de regatejar el preu sí o sí! 
  • Al Marroc hi ha 2 cultures diferents. Els àrabs i els amazics (o berbers) amb tradicions, història i llengua diferents.
  • Entre homes amics s’agafen de la mà per anar pel carrer. (senyal d’afecte i amistat, no més.)
  • Són poc discrets a l’hora d’observar i miren molt intensament. No només a tu, ells sempre estan atents a tot. Així que tranqui!
  • OLYMPUS DIGITAL CAMERAHi ha 2 tipus de taxi, els gran-taxi tenen capacitat de 6 passatgers (apretats!) i fan trajectes entre ciutats. Els petit-taxi, tenen capacitatde 3 persones i fan trajecte per dins de la ciutat. Demana si tenen comptador o informa’t prèviament del preu aproximat del trajecte. No és car anar amb taxi, sobretot per dins la ciutat.
  • 5 vegades al dia s’escolta per tota la ciutat la crida a l’oració Allah u Akbar, ben fort. No t’espantis, és un país musulmà, i és la seva premisa bàsica “Allah és gran”
  • Les persones marroquines quan es parlen, sembla que es barallin perquè fan cares d’emprenyar-se i parlen fort. Hi ha molta potència fins i tot per xerrar del temps.
  • Salam aleikoum (Hola). Labas? (què tal?) Bikher (bé). Lhamdulilah (Gràcies a Déu). Shukran/ Tanmirt (Gràcies en àrab i amazic) Bslama (Adéu)
  • A zones turístiques, com a les medines, saben d’on véns i quin idioma parles, per la manera de vestir-te (els catalans, tenim un estil propi, sí senyor!) IMG_0240.JPG
  • Per que els compris, o vagis al seu hotel o restaurant, fins i tot et parlan català, xinés o el que faci falta perquè et caiguin simpàtics. I és que saben seduir-te.
  • Marroc no és un país tan regulat com el nostre. “Vinc en 5 minuts” vol dir 30min. “Ens veiem després, inchallah (si Déu vol)” vol dir que ja veurem si torno. I les mentides, estan més a l’abast de tothom. Així que paciència!
  • És normal, que et convidin a casa seva a menjar o prendre el te, si heu xerrat una mica. També que et proposin passar la nit a casa seva, com a convidat. Dormiràs al sofà, amb manteta. És d’allò més normal, que la gent es quedi a dormir uns a casa els altres.
  • Si ets el convidat, et tracten com un rei. És la llei de l’hospitalitat!
  • No vagis amb por de la gent, és una societat que funciona diferent a la nostra, però funciona bé. COMIDA-5Recorda que tu ets a casa seva, encara que ells es mostrin molt servicials! Valoren molt el respecte. Riuen i ballen més que nosaltres!
  • El pa rodó, és la base dels àpats. Pa amb oli, formatge o xocolata, per esmorzar. O sucat al tajine per dinar. Els divendres, dia important per als musulmans, cuscús. La seva gastronomia, no té desperdici. 
  • “Ialaaaaa”i “safi”, que vol dir “vinga” i “ja està” són de les paraules més útils!
  • Les dones marroquines més modernes van vestides com europees, les tradicionals vesteixen cobrint-se el cos, i de vegades amb vel. Estan acostumats als turistes, però recomano discresió alhora de vestir, sobretot quan es va de visita a casa d’ells.
  • Si tens qualsevol dubte, i vas perduda per la ciutat o poble, pots demanar a qualsevol persona del carrer. Encara que no parli català, espanyol o francés, acabaràs tenint la resposta que necessitava. Encara que hagi de cridar a 4 persones més per respondre’t. Són HIPER resolutius!

Així que no et preocupis!

Si ets dels viatgers, que els hi agrada l’aventura, llença’t a conèixer el Marroc sense por, que és molt maco! Tant que li he hagut de dedicar el bloc 🙂

Si necessites res més, contacta’m, tot i que penso que t’agradarà més descobrir-ho per tu mateix.

Iala, BON VIATGE!

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | 1 comentari

No poden continuar morint persones per defensar la seva cultura

En defensa de la cultura amaziga, oprimida al Marroc. Per la seva llengua, tradicions i mantenir aquesta cultura tan viva que volen silenciar.

Aquest maltractament polític premeditat a la cultura amaziga, a les zones rurals i a la seva població sumat a la notícia de la mort d’Izem aquest 2016, militant amazic i estudiant del Marroc, ha tornat a encendre’s la rabia acumulada pels amazics, contra del règim del Marroc.

12592668_1115799058482306_262948622736090123_n

Nombrosa concentració Pl.Sant Jaume [Barcelona] 6 febrer 2016.                                 Persones de tots els punts de Catalunya van venir per reivindicar la causa amaziga

Nombroses concentracions, reivindicacions i manifestacions arreu dels pobles amazics del Marroc, i en conseqüència, reivindicacions a la diàspora (Catalunya, França, Bilbao, etc..) s’articulen per denunciar i visualitzar aquesta lliuta en defensa de la seva cultura.

No ens cansarem de dir-ho:

No poden continuar morint persones per defensar la seva cultura!

1280px-Amazigh_Flag

Bandera i símbol de la cultura amaziga (o popularment anomenada, berber) Cultura del Nord d’Àfrica, amb llengua, tradicions i símbols propis, oprimida i silenciada encara avui en dia

 

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Celebrem el 1r any del blog Plouen Granotes al Desert!

 

Bon dia [Sbah lkher] des del desert del Marroc!

Des d’on celebrem aquest any de vida del blog Plouen Granotes

amb molta il·lusió!IMG_0592

Un blog que s’ha fet de mica en mica [imik s imik] amb un recull de vivències i emocions que ens desperta el Marroc, la seva gent, la seva cultura, la seva llengua i.. amb moooolt d’amor i temps.

Continuem amb ganes de compartir amb vosaltres.. punts de vista de la cultura i gent del Marroc des d’una óptica de catalana i “taromit”, compartim opinions de persona enamorada d’aquest país i també, les experiències personals viscudes tant al Marroc com a Catalunya…

Que de tantes que en tenim ja no ens caben a dintre, i és la millor opció que hem trobat perquè no se’ns escapin del cap ni del cos.

 

fem un any de blog amb vora 2000 visites i 1000 visitants!!!!!!

ja és molt més del que esperàvem!

Moltíssimes gràcies per seguir-nos!

IMG_0679

Plouen Granotes al Desert

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Parla’m del què passa dins del Hammam

Has sentit a parlar dels banys àrabs? I del que passa dins d’aquests? Abans de provar-ho havia sentit dir que un cop et rentes en un hammam entens que és estar net de debó i dutxar-te a la dutxa convencional, ja no et neteja de la mateixa manera. Així que vaig decidir provar-ho en aquest últim viatge al Marroc, en concret a un hammam a la medina de Fez.

hammaml

Els hammams, són aquests banys públics comuns que pots trobar al Marroc com en tants altres països, on popularment les dones (en horari obert per a dones, que sovint és durant el dia) i els homes (en horari permés pels homes, sovint vespre i nit) van a rentar-se en comunitat i paguen una entrada per poder entrar. Acostumen a tenir una persona que treballa dins que ofereix serveis com fer-te un peeling (i et rasca el cos, fins que la pell morta cau) o bé de massatge. (En alguns casos, pels homes hi ha servei d'”osteopata” i et peta el óssos)

La meva primera experiència en el hammam de dones, va ser intensa. Com totes les mirades del Marroc. Vaja, com el Marroc, en general.IMG_0754

Primer de tot, vaig trobar una sala on canviar-me, ja que per entrar a rentar-se has d’entrar només amb calcetes. Deixes la bossa i la roba de carrer a una sala, i passes amb xancletes, tovallola i calces cap  a una gran sala, semblant a una sauna amb aixetes d’aigua calenta. És curiós, com la dona marroquina, tot i amagar molt el seu cos als homes amb robes que amaguin força, entre dones i més en intimitat, no tenen vergonyes de mostrar-se el cos despullat entre elles.

 

 

Dins la sauna, envoltades de cubells d’aigua calenta vaig trobar un munt de dones, i anaven tirant-se aigua per rentar-se, ensabonant-se, respallant-se el cabell mentre xerraven i passaven l’estona. Jo vaig seure al taburet de plàstic, i amb les meves galledes d’aigua, vaig començar a rentar-me, fins que va arribar la dona per rascar-me amb el guà que em farà caure tota la pell morta del cos.  Em va rascar l’esquena, els braços, les cames, el tors.. amb tota normalitat segons la seva cara. Quina sensació tan agradable! la meva pell tan fina un cop acaba.

Sincerament, és una experiència que recomano a tothom! Ja que quan surts del hammam tens aquella sensació d’haver-te buidat per dintre, d’haver-te cuidat, d’estar bé i d’estar net. Net de cos, i net d’ànima.

 

 

 

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Inch’Allah Mustapha, el documental

Aquí tenim el tràiler del documental “Inch’Allah Mustapha”.

Un regal immens fet per NouSol.

 

Per mi, aquest no és un documental qualsevol. M’agradaria explicar-os algunes vivències meves, viscudes darrera les càmeres, mentre aquest documental es grabava a casa d’en Mustapha Outter

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Arribar a la casa prop de Bumiya no era massa fàcil sense cotxe.Aquí deixo algunes vivències meves del que va passar darrere la càmara quan vaig acompanyar a en Joel a grabar a la casa dels Outter.

En Mustapha tot i viure dalt d’una muntanya amb la seva família, té 14 anys i no pot caminar amb normalitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mustapha Outter. 14 anys, prop de Bumyia(Aghbala) Marroc

A en Musta se li escapava el riure mentre grabàvem i en Saïd, el seu pare havia de repetir i repetir alguns moments gravats. OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

La mare tenia feina, i no entenia perquè havia de tancar la porta cada cop que grabàvem (però els crits del petit mohamed Ibawen, no podien sortir al video)

 

Sortir al lavabo a l’exterior de la casa per dutxar-se o pixar, tenia les seves dificultats amb el fred de dalt de la muntanyeta.

 

Vam riure intentant que en Joel digués paraules en amazic  (la llengua de la família Outter), i les va dir. Tothom va esclatar de riure. Tothom estava content. Quan la resta van descobrir que jo les sabia, van fer ulls com a granotes, i vam riure dient bestieses.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El petit “Ibawen” encuriosit per la feina d’en Joel

Jo vaig quedar-me amb la germana gran d’en Musta fent pa una tarda, OLYMPUS DIGITAL CAMERAperquè no volia acompanyar a en Joel i en Saïd a carregar la bateria de la càmera a 6km de la casa (perquè a la casa no hi havia electricitat).

La cuina no tenia taula, però tenia tota la resta per fer un bon pa i un bon tajine.

 

 

 

 

En una excursió a dalt de la muntanyeta que vam fer per poder gravar bons plànols del paisatge i en Husein, em va parlar en amazic, tot i la seva vergonya, i jo li vaig respondre. Va somriure. El seu pare, un cop vam arribar a dalt de la muntanyeta, va decidir fer una migdiada, i ja quan acabèssim de grabar, despertar-lo.

Uns mesos més tard,  en Mustapha acompanyat del seu pare Saïd, i gràcies a NouSol van emprendre el viatge. Probablement el viatge més llunyà que Saïd, i Mustapha han fet mai.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ens vam tornar a veure a Barcelona. Abans de l’operació d’en Mustapha.

Inchallah (si Déu vol)  tot anirà bé.

#inchallahmustapha

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Lo que buscas, te está buscando a ti también

Tengo sensación que las personas que tu buscas, te estan buscando a ti también. Como si hubiera una sensación que desprendre esa persona con la que te identificas. Con la que te reconoces a ti mismo, y a la vez, lo reconoces como un igual. Como alguien con quien puedes mostrar quien eres. El verdadero tú.

Es interesante, como unas personas nos acompañan a mostrar quienes somos, y otras personas nos acompañan a mantenernos ocultos.

Me atreviría a decir que todas las personas tienen una llave que puede abrir a algunas otras personas-cajita, y otras, que la forma de la llave no encaja con su cerradura, y hace no encajar.  Tú te conectas y encajas con sólo una parte de las personas. Estas son tus personas casa, tus personas hogar. Las que te hacen vibrar, si te paras a sentirlos. Las que cuando te despides de ellas sabes que te han viajado por dentro, aún si darse cuenta.

 

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Petita recepta a la marroquina

No t’enganyo, Marroc el posa el sentits de punta. T’estimula i et fa sentir a un altre nivell.

Les seves olors, els seus colors i  les sensacions es magnifiquen per 1000.

I doncs és que no puc estar-me  de deixar-vos una recepta escrita per l’Omar de Larache per explicar-nos com cuinar aquest plat boníssim.

12299204_1044842585561242_1430179814080760094_n

Ingredientes:
1 pollo 3 ó 4 cebollas grandes 5 ó 6 dientes ajo Sal y pimienta Gengibre Cúrcuma 1 limon Mucho perejil y más aun cilantro (un ramillete en mi caso) 2 o 3 puñados olivasv1 poco mantequilla para dorar….
Pasos:
1. Picar las cebollas en cachitos pequeños.Añadir el perejil y el cilantro picado.Añadir las especias y el jugo del limón y removerDejarlo reposar un poco, cuanto mas tiempo macere mejor.Dejarlo la noche anterior seria lo ideal.Rellenar y untar el pollo con la mezcla.Meter en una olla y añadir un vaso o dos de agua. No debe cubrir totalmente el pollo, (conseguiremos una salsa espesita, no queremos mucho caldo) Cocinar a fuego lento durante unos 40 minutos. 20 de un lado y 20 del otro.Sacar el pollo y untarlo con un poco de mantequilla. Precalentar el horno Anadir las olivas partidas a la mitad a la salsa, que la dejaremos espesando, evaporándose a fuego suave mientras le damos el colorcito ese al pollo Introducir el pollo durante unos 10-15 minutos al horno Servir la salsa en un gran plato o bandeja y el pollo en el medio. Se puede acompañar con una ensalada, queda buenísimo!! 😊
Bsaha!!
Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Síguela. Y ahí la tienes, la vida contigo.

No tengo muy claro si la vida nos olvidó, o la olvidamos nosotros a ella.

Aprendimos a andar sin contar con ella.

Sin la intensidad de sentir, el juego libre de respirar a tú ritmo, de andar moviendo los brazos libremente por placer, o sentir la sensación de poner el pie en un espacio preciso para sentir el movimiento. El grito entre dos cuerpos que se llaman y se aman, y se siguen sin más. Porque todo va bien. Incluso mejor, siguiendo la energía. Mirar un paisaje y sentirte parte de esa grandeza. No querer tocarla, simplemente acompañarla. Saber que el mundo sigue en perfecto equilibrio, contigo y sin tí. Que los árboles se hablan entre ellos y contigo, si los sabes escuchar. Como te habla la vida, al abrirte toda tú. Síguela, ella te da caminos y direcciones hacia donde deberías andar. Solo síguela. Y ahí la tienes, la vida contigo. Te entra por el pecho cuando te abres de brazos, cuando te das sin miedo, y se escapa por todas las partes de tu cuerpo.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | 1 comentari

El llibre “La filla estrangera” de Najat El Hachmi

Us recomano a tots i totes l’últim llibre de Najat  El Hachmi (2015),  La filla estrangera. Un llibre amb una sensibilitat i una descripció boníssima, que t’apropa a les idees, sensacions i manera de fer d’aquesta noia amaziga migrada a Catalunya desde ben petita.

filla estrangera HACHMI

Ens apropa als pensaments i sensacions d’una noia d’origen marroquí, que va migrar de ben petita a Catalunya. Ens explica amb molt detalladament com se sent cada vegada més llunyana a la seva mare, i a la seva cultura. Com no és gens fàcil viure entre dues cultures.


najat

Najat El Hachmi, autora del llibre, va nèixer a Nador el 1972, és d’origen amazic (del Rif) i va migrar a Catalunya, concretament a Vic, a l’edat de 8 anys.

Va estudiar filologia àrab a la UB i, entre d’altres moltes altres feina al llarg de la seva vida com mediadora del servei d’ensenyament de Catalunya..,  actualment és dedica únicament a la literatura.

Té varis llibre publicats, entre els més coneguts té L’últim Patriarca (2008)

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Hi ha un proverbi amazic que diu.. “És desde petita que creix la canya recta”

ichirraaaan fezou

Nens i nenes de “l’escoleta” de 3 a 6 anys del poble rural de Fezzou. [sud-est marroquí]

[Sg tamçit ay d-ittawi uvanim tanumi sg tamẓit ay d-ittawi uɣanim tanumi]

literalment diu que..”És desde petita que creix la canya recta”

És una expressió que va dirigida als pares que eduquen els seus nens quan ja no és hora. És a dir, els nens s’han d’anar educant des de petits.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Al Marroc diuen.. “Tu NO mandas en tu vida. Es la vida quien decide por ti”

Al Marroc diuen que tu no ets qui mana sobre la teva vida, sinó que és la teva vida qui decideix per tu.IMG-20140529-WA060

I com a diferència esencial entre nosaltres i ells, nosaltres estem molt regulats i pensem que podem controlar-ho tot. Els horaris quadrats dels trens, els àpats equilibrats, les emocions reprimides, els passos a seguir a la vida per tenir éxit, les paraules justes al parlar., etc..

I al Marroc això no passa. No hi ha aquest voler controlar-ho tot. Aquesta no-regulació ni previsió tant marroquina…fa que sovint siguin imprevisibles, naturals i alhora reactius i vitals.  Fa que reaccionin de forma que no t’esperes i et passin coses que per tu no segueixen la lógica de casa teva. I és normal. Però et recordo que no estàs a casa teva.

I el fet de no saber què passarà,  et desperta a tu, i a ells també. Et fa estar alerta.

Gallines i pollets de casa nostraAl Marroc, tothom sap que t’arribaran coses que no t’esperes, que la vida no és teva i te la fas a mida, sinó que t’hauràs d’adaptar al que t’arribi, positiu o negatiu, però ho hauràs de viure i després passarà. Les persones del Marroc són reactives i pocs cops les he vist decepcionades, precisament perquè no tenen actitut d’esperar algo en concret.

Aquest obertura d’esperit a tenir més de 3 possibilitats de futur assegurades, i de comptar amb l’opció de que pot arribar-te alguna cosa inesperada que et canviarà per complet la direcció que prenies a la vida, d’avui a demà, fa que et sentis més lliure. Més obert a deixar-te endur per la vida i alhora escoltar el que et proposa, per inesperat que sigui.

És un canvi d’actitut que reconforta en situació de crisis, d’inestabilitat constant.

Adaptar-se al que vingui i com vingui, així que puja al tren, encara que no sapigues on va, i deixa’t sorprendre per la vida. Ella et té preparat el teu lloc, la teva tasca i el teu camí.

No et preocupis pel que vindrà. Tot anirà bé.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Mama Outtir segueix la furgoneta amb burro

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La festa del xai. [Aid Akhatar]

La festa del xai o l’Aid Akhatar (en amazic) és la Festa Major dels musulmans.

Al Marroc, també l’anomenen Aid L’Kbir (dit en àrab)

És una de les festes més importants que senyala el calendari musulmà, i que mou famílies i persones de tot el món a retrobar-se amb les seves famílies i amics per compartir aquest dia i aquest fet sagrat com és la matança del xai degollant-lo seguint el ritual halal.aid-el-kebir

Seguit d’aquest acte halal, que sovint és dut a terme pels homes de la família, es continua per cuinar la carn del xai i compartir un àpat en família i amics. Seguidament s’organitza un gran àpat entre els creients, i es fan regals als nens i nenes de la família.

És habitual entre els amazics musulmans convidar a amics propers i veïns a menjar a casa en un dia tan especial,  com també marca la religió musulmana d’ajudar als més necessitats, i així compartir aquesta festa en comunitat.

Mbrouk Aid a tots els musulmans i musulmanes!

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La Fuente de las Mujeres. La Source des Femmes

Aquí us facilito l’enllaç de la pel·lícula, la Fuente de las Mujeres. Una pel·lícula que ens apropa a la realitat actual dels pobles rurals del Magreb.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El indomable Marruecos

“Uno cree que va a hacer un viaje, pero enseguida es el viaje el que lo hace a él.”

– Nicolas Bouvier.

istar n fezzou

Fezzou-2014

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aghbala 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Errachidia 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ait l farsi 2015

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Bumia 2015

20150316_183217

Les gorges-Tinghir- 2015

IMG00335-20120903-1239

Tinghir-Alnif 2012

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Medina Fez 2012

Marruecos puedes elegirlo como país al que conocer. Lo viajas. Te acercas a sentirlo. Pero Marruecos es indomable. Tú no lo eliges.

Marruecos te elige a tí, y lo sabes.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Marroc i les seves coses: pijames, mitjons i xancletes de piscina

Quan ja et mires Marroc més al detall, continues trobant coses d’aquelles increïbles. A 20150320_141502primera vista ja passa, i penses: xoc cultural. Però vas més al detall, passa el temps i continues dient: aquesta gent són uns kraks!

Sense anar més enllà, a la gent del Marroc li sembla infinitament més còmode anar amb xancletes, plogui, nevi, vagin a la muntanya rocosa, o anant per casa seva. Això sí, sense mirar-se massa l’estètica del moment. Que si van amb una jaqueta de cuir negra de motero, pantalons fashions i ulleres de sol, o un tratge d’aquells elegants.. si en aquell moment li toca sortir a buscar el pa.. ep! sortirà amb l’estil fashion i amb xancletes de piscina d’aquelles antigues. Dí que sí, hombre! que la vida es tuya!

I continues per les dones, i penses, elles això s’ho miraran més i.. ai, quin perill les dones! Que si alguna d’elles decideix que s’arreglen, s’arreglen fins l’última pestanya, això ni ho dubtis, que els homes aniran desmaiant-se al veure-les de lo guapes que es posen! Però fixa’t OLYMPUS DIGITAL CAMERAuna curiositat: la facilitat i l’acceptació d’anar en pijama. Al Marroc, reps convidats a casa, i sí senyora, continues amb pijama, tant si ve ton pare, el rei que entra a casa teva, l’amiga de sempre o algú que no coneixes, tu, seguiràs amb el pijama. Sí sí, ni más ni menos tu. Que són autèntiques, ja t’ho havia dit.
Però escolta, que l’elemento pijama, també al carrer, i com si no passa res. Com qui va en xandall per Barcelona, doncs al Marroc, pijama, el cabell recollit allò amb pinzes i au, al carrer que has quedat amb les amigues.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Però es que hi ha un tema que encara toca més la fibra. I la Carmen ja m’ho deia desde fa temps, que és el misteri dels mitjons.

És increïble com sota de tota una vestimenta elegant, combinada de colors, i una presència d’allò més curada (quan elles no decideixen sortir en pijama, és clar)  en moltes de les dones que et creues pel carrer, trobes uns mitjons llampants i estridents, de colors gens combinats amb l’elegància general que passegen. És com si més avall dels genolls, el que hi hagi, ja no fos responsabilitat de la dona. Guarnides, collarets, pintades, amb unes jilabes estupendes i uns mitjons grocs de floretes vermelles i liles, que et fan plantejar.. o jo sóc una obsessiva de l’estètica, o aquesta dona i jo, venim de planetes/ cultures, molt diferents.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I al final, no trobes explicació, com en la majoria de coses que té el Marroc, i acabes pensant : Senyora,   Olé tu! 

Admiració total.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’expressió “Inch’Allah” i les seves 1001 utilitats al Marroc

“Inch’Allah” al Marroc,  que és l’equivalent a “Si Déu vol”, té moltes més utilitats del que pots imaginar. Recomano que l’aprenguis perquè et treu de grans compromisos, i a part de sortir airejat de la conversa, surts quedant com una reina mora.

És una de les expressions més utilitzades i surt absolutament en totes les converses entre marroquins i propers a la cultura. És tan útil com còmode.  I és que cal dir, que des del meu punt de vista, ells són els reis de treure’s les responsabilitats de sobre, i aquí Inch’Allah cau perfecte.

kutobia moskita

Exemple d’utilitats on s’utilitza Inch’Allah, i al Marroc, et treu un bon pes de sobre:

1. Per no concretar si et ve de gust o no, si faràs o no alguna cosa. No assegurar el futur:

-Si vols venir demà a dinar a casa meva , Marhaba Istar, estàs convidada.- em deia la Noura-

-Inch’Allah- contesto jo, i vol dir.. “segons com m’enganxis, si la vida em somriu demà o els astres s’alinien, potser vindré. O potser no”

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

2. Explicar que vols fer demà, o qualsevol pla futur, però tot pot canviar d’un moment a l’altre. És Marroc eh. Impredictible 100%, cal saber-ho i dir-ho.

– Demà viatjaré a Marrakesh, inch’Allah

-Demà plourà, Inch’Allah

-Demà aniré a collir tomàquets i farem amanida, inch’Allah

3. Tot el que té a veure amb esdeveniments, presents o futurs, controlables o no, no són responsabilitat teva, sinó del Déu:

-Tinc examen en una setmana, Inch’Allah.danon lma

– Que es millori la teva mare que està malalta, Inch’Allah.

-La Oumaima i en Said faran la boda aquest estiu, Inch’Allah.

-Em compraré un Danone ara, Inch’Allah (Al Marroc, tots els iogurts se’ls diu Danone, siguin de la marca que siguin)

Al final és graciós quan vols controlar el temps d’alguna cosa, o fer algun pla futur al Marroc és gairebé impossible. Ningú assegura res del futur, com si tot pogués acabar
demà (i és ben cert). llumsI cal dir que al Marroc, hi ha un constant bombardeig de termes religiosos (lhamdulilah, tbarkallah, bismillah, Inch’Allah, la crida a l’oració 5 cops al dia..) que piquen i repiquen al cap, fins que acabes fent-te a la idea que Allah u Akbar i  que Déu està a tot arreu (i a la boca de tothom, i a totes hores)

I quan tornes a casa, i amb els teus, et diuen:

Ei Istar, demà hem quedat per anar a sopar a Barcelona.  I tu respons: sí, cap problema, jo també vindré.- mossegant-te la llengua perque no se t’escapi.

I interiorment et dius a tu mateixa: Inch’Allah, companys, Inch’Allah.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Estamos rozando el límite, amigos.

” Quién no sepa decir no, enfermará.

Quién quiera siempre responder a todas las expectativas, pronto notará con dolor sus límites.

Pero sólo aquel que tiene su centro podrá crecer más allá de sus propios límites.


Y quien sabe de sus límites, podrá acercarse al otro y encontrarlo verdaderamente.”

Anselm Grün

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Marroc: Oprimits entre les fronteres i els diners

Saps? Al Marroc, les persones no tenen la llibertat de sortir del país i viatjar, com la tenim nosaltres. Viuen tancats entre fronteres: amb Espanya al nord, amb el Sàhara al sud, amb1352863019_0 Algèria a l’est i l’oceà Atlàntic al oest. Els marroquins i marroquines viuen veient a través dels mitjans de comunicació i l’internet, en un món molt gran per descobrir, diferent i ple d’oportunitats, i al qual no tenen accés fàcilment. Però les fronteres no són la seva única limitació que bloqueja els marroquins al seu país.

Com tot arreu, però al Marroc amb més força, si tens diners, pots fer el que vulguis: sortir del país, escapar de la presó, fer tot allò prohibit, comprar la llibertat.. Al Marroc, si vols sortir legalment del país necessites visat per la majoria de països, i molts diners i justificar amb contracte de feina i amb propietats que tornaràs al Marroc. Tant per poder sortir del país, tant si vols estudiar fora, com si vols fer turisme. Si vols visitar algú fora del país, necessites que aquesta persona estrangera, et faci un invitació, tingui una casa on acollir-te i un contracte de feina, per poder mantenir-te mentre siguis al seu país. Hi ha altres formes de sortir del Marroc, com a través d’un contracte de feina a l’estranger, o casant-te amb algú estranger si tens sort. I encara més formes.. que no són del tot legals. Però.. feta la llei feta la trampa, eh!  

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De totes maneres, no és fàcil aconseguir-ho i no donen permís  a tothom.

Però és impossible si no tens diners. Com és el cas dels habitants de les zones rurals del Marroc, on sovint són zones amazigues. Molts s’hi deixen la pell, i la vida.

Si Marroc tingués un sistema de castes encobert, ells serien la última casta:OLYMPUS DIGITAL CAMERA Els oblidats, els invisibles, que no els permeten moure, que no disposen de riquesa i no poden escapar de la seva terra ni de la seva condició. I lluiten, dia a dia, per escapar, i per millorar la situació. Una lluita per escapar d’aquesta última casta social injusta, que els fa menys humans a causa de les condicions en que viuen. Una lluita que els fa sovint, arriscar-se la vida per aquesta llibertat personal i de condicions. Una lluita, que sovint, els fa jugar brut.

Però, Marroc no pretendràs que els teus habitants siguin étics i justos, en les condicions precàries i poc humanes en les que tens, no?

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Els transports i altres bogeries del Marroc

Tant si viatges la primera vegada al Marroc, com si hi vas cada setmana,hi ha unes coses als transport del Marroc, que com a taromit (estrangera no-magrebí), et fan al·lucinar. I que al final, optes per respirar resignat amb ulls que diuen “m’he esforçat i no he trobat explicació lògica”, i dius.. Marruecos.20150318_104444

Només arribar a la ciutat…

  • Cinturons de seguretat? però bueno! pa’què?
  • Qualsevol forma de comunicació a la carretera, serà utilitzant el clàxon. IMG01287-20140522-0940
  • Conduir respectant una lògica? No no, sálvese quien pueda! I a les rotondes, tenen prioritat els de fora?!
  • Veure tota uan família, pare i mare, i els seus 3 fills, pujats en la mateixa moto. I sense casc.
  • Gent que vol creuar la carretera, i ho fan. Entre cotxes, parant-los, corrents, a su libre albedrío.
  • Dins el bus sovint fa una calor infinita i les dones vesteixen, sigui estiu o hivern, amb jilabes de franel·la fins als peus (quan tenen opció d’anar amb un teixit molt més fresquet) WTF?
  • Que els petit-taxis estiguin limitats al conductor + 3 persones, quan tenen espai per 5 persones igualment

Si fas trajectes llargs..

  • Que als taxis vagin… el conductor, 2 persones assegudes al seient del davant, i 4 persones al seient del darrera, i sigui lo més normal del món, que vagin 7 incòmodes en un cotxe de 5 places. Pots anar incòmode durant 4 hores, i què? Tan normal.
  • Arribar a l’estació de busos, sabent que el teu bus surt a les 22h, i que et diguin que no surt el bus avui. Sense explicació o amb masses explicacions. No tindràs bus. I la gent no s’altera.
  • Veure un cotxe Logan, i saber que és un cotxe que han llogat per transportar turistes.
  • Siguis qui siguis, si la policia et para i vol posar-te una multa..OLYMPUS DIGITAL CAMERA pots subornar al policia amb uns 30 o 50 dirhams i no et posarà la multa.Corrupció. Això ho sap tothom, i ningú fa res.
  • Taxistes, guies, conductors que entre ells es fan senyals de llums, o mans, al creuar-se, per avisar-se de si hi ha control de policia a la vora.
  • Pujar a un autocar amb el que faràs un gran trajecte i saber que les condicions són perilloses. Sentir que morir, al Marroc, no queda tan lluny. I que sigui normal.
  • Que t’expliquin que l’autobús anirà per la carretera “gran” i que sigui un camí d’asfalt, sense línies marcades, de 2 sentits, i que només faci 2,5 metre d’ample.

Si trepitges els pobles més rurals del sud-est..

  • L’autobús oficial que et transporta d’un poble a l’altre, és una furgoneta, i seus en OLYMPUS DIGITAL CAMERAlkursi (taburet) i pots seure.
  • Si vols anar a alguna banda, et poses assegut a la carretera, i estires el braç en direcció a on vols anar, i potser algun cotxe pararà, i et portarà on vols anar, si li va de pas. Després li pagues. Ur ili xa bla xa.
  • Poder anar assegut a la baca de dalt d’una furgoneta, o al remolc d’una camioneta juntament amb les ovelles. I que sigui lo més habitual, per nens i joves.
  • Saber a qui pertany, saber, la marca, el model, l’any, i sobretot les matrícules i procedències de tots els cotxes del poble. Forma part de ser marroquí 100%
  • Quedar en que et recullen ales 17h i que arribin a les 19h. I com si no passés res eh.

20150321_182053

I com aquestes, mil i una curiositats que s’han de veure per creure.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | 1 comentari

El problema és la ignorància, no la immigració.

Que si els immigrants s’emporten totes les ajudes, que si vénen a robar-nos la feina i1294305430_850215_0000000000_sumario_normal que són la causa dels problemes econòmics de Catalunya i d’Espanya. I mil i una més d’aquestes bestieses.

Va home va! que a aquestes alçades ja hauríem d’haver entés com funciona el nostre sistema.

Que no t’enganyin.  

Ens fan creure que el problema radica dels immigrants, que fan trontollar l’economia, que et prenen la teva part i tu t’ho creus. Ho veus per la tele, ho sents a la cafeteria i ho llegeixes als diaris. I tu t’ho creus. Ells són el problema, diuen. I tu, t’ho creus.

manipulacion_informacion-300x290I així, focalitzarem, com a problema del sistema, a l’immigrant.

D’aquesta manera, no ens aproparem amb els immigrants, així ens tindran separats i dividits. Així no sentirem que tenim el mateix problema davant d’un sistema poc igualitari, ni ajuntarem forces amb qui ho està passant malament com nosaltres per atacar a qui dirigeix conscientment el sistema, per perpetuar aquesta desigualtat.

Mentrestant, silenciosament, els homes de tratge i corbata que veus cada dia per la televisió, els qui dirigeixen el sistema, s’enduen unes quantitats increibles de diners que haurien de ser teus, a bancs d’altres països, utilitzant-los per especular, amb interessos personals i luxos propis, en definitiva..robant-te’ls!

Ells són el vertader problema.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La meva casa és la teva casa: Marhaba

Taddart ino am taddart nm, Marhaba! em diuen els amazics. I vol dir casa meva com casa teva, benvinguda!

Amb el cor a la mà, no he vist mai una acollida més potent, com les que he trobat amb la gent del Marroc. casa hassan preso fezzou

La primera diferència que trobo amb nosaltres, és que la seva casa és un espai d’acollida i recepció. Sense res a amagar, i molt a oferir. La casa, amb els seus sofàs i coixins a l’estil marroquí i algunes mantes si fa fred, acompanyen la decoració bàsica de les habitacions de les cases. Posa’t còmode, vols unes sabatilles? Això sí, per sobre de les catifes, és millor anar descalç. Així que deixo, com tothom, les sabates a fora.

te bonic
Tot està preparat per que segui i prengui un té amb menta d’allò més calent,

20150325_180625acompanyat de totes les delícies que puguis imaginar-te tan si arribes a l’hora d’esmorzar, com l’hora de dinar o quan vulguis.

En aquest moment, el convidat és el centre de l’atenció i el més important.

Estàs cansada, vols que et deixi el pijama per dormir, o en portes? vols dutxar-te? tens gana ja?  I moltes més preguntes de les que no estic acostumada que em facin els meus.

I he de dir, que a aquestes alçades, ja em dono per benvinguda al Marroc sense que m’ho diguin, i tot hi així, no deixen d’acollir-me cada vegada millor.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | 2 comentaris

I tu, quin Marroc vols veure?

Jo també escolto cada dia, les mil i una barbaritats i opinions sobre els països del Magreb, i la imatge dels musulmans que arriben a través dels mitjans de comunicació espanyols, i a través dels meus companys, converses a la cafeteria, etc.. No sóc sorda, ni cega. Sé el que hi ha. I no és el que ens expliquen. Tampoc em fa por el Marroc, ni la seva gent.

Por ens hauria de fer encendre la tele.

IMG-20140529-WA039Quan vaig viatjar al Marroc per primer cop, vaig entendre que no seguíem la mateixa lògica. Això es veu ràpid. Ho vaig notar en la meva pell.  La curiositat se’m menjava i volia conèixer Marroc en la seva esència, no allò que et venen quan fas turisme. I aquí estic encara avui, viatjant per 11a vegada al Marroc per entendre’l una mica més.

Penso que quan viatges al Marroc, pots anar-hi de dues formes.

Pots viatjar pensant, que el viatge i el país te’ls faran a mida i llavors, mediràs amb els teus valors, un país que no és com tu. I pots viatjar  sabent que el Marroc no és teu. Que el Marroc és seu, de la seva gent, de la seva cultura i tradicions, de la seva manera de mirar, de la seva gastronomia, de la seva religió i la seva estructura familiar, tan diferent a la nostra. D’aquells contrastos i contratemps als que no estem acostumats. I no encaixem de la mateixa manera.

zouk

Jo pensava.. I què importa si som diferents? No cal encaixar-te en tot, només mirar-ho i sentir-ho com és. Sense perdre’t a tu. Quanta riquesa! Estàs a casa seva, no a casa teva, i és tota una sort escoltar aquell marhaba tan entranyable i sincer que utilitzen sovint per convidar-te a casa seva. Aprofita per integrar el que veus, el que fa a Marroc diferent. T’han donat tota una nova escala de valors, una nova lògica.. agafa el que creguis convenient, per a tu mateixa, sense destrossar les altres formes.

I sinceramet, no és fàcil entrar en la seva realitat, sent una taromit, que vesteix diferent i no parles la seva llengua, però penso que amb respecte, molts somriures, i  molta humiltat, probablement puguis arribar a semblar persona.  souad d istarQue és l’únic que cal ser per parlar amb persones.

Quan us identifiqueu, s’hauran acabat les diferenciacions. Cal tenir els ulls ben oberts, no tenir por i aprendre de cada moviment. Al cap i a la fi, tots busquem el mateix. 

I sincerament, la vida del Marroc, con sus andares, no ens queda tan lluny.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cal no perdre’ns a nosaltres mateixes. [LailaHarrouch]

Laila Harrouch, nascuda a un poble prop de Nador (Marroc) i actualment viu a Vic.  Quan de petita li preguntaven a Laila Què vols ser de gran?  Ella no responia que volgués ser mare, ni advocada, ni professora, ni rica, ni res de tot això.

Ella de gran volia ser espanyola. 

En aquella època, només arribaven bones notícies i una 20131219-FRAMES LAILA 01imatge idealitzada de com era viure a Espanya i de la vida allí.  Ella vivia en un poble, on hi havia temps per fer tot, per fer totes les coses, a un altre ritme i amb una altra manera de viure. Però ella volia portar una vida occidental. Una vida europea. Era el seu somni.

Així doncs, quan ella va arribar a Catalunya, va poder fer realitat aquestes ganes que tenia desde petita.Laila_Karrouch_6 Va crèixer a Catalunya, va estudiar i ara és enfermera de l’Hospital de Vic. És l’escriptora del llibre “De Nador a Vic” entre d’altres.

Explicava dissabte 7 de març a Terrassa, en l’acte que organitzava l’Associació Ibn Rochd, en commemoració al dia de la dona que, avui en dia al ritme de Catalunya, com a dona, mare, treballadora, filla, germana, esposa i amiga,  no és gens fàcil compaginar-se la vida amb la tranquilitat que una persona necessita.

Deia la Laila que que cal tenir-nos en compte.

Cal no perdre’ns a nosaltres mateixes, per guanyar-nos la vida.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sigui l’hora que sigui el Marroc desperta.

La primera vegada que vaig arribar al Marroc, en concret vaig aterrar a Marrakesh, desde l’avió ja al·lucinava. Ja vaig començar a veure que allò, no era res del que jo m’havia imaginat fins llavors. Hi havia, abans des de l'aire marraskhd’aterrar kilòmetres i kilòmetres de camps, verds, marrons, llaurats i sense llaurar, que envoltaven la ciutat estrella del Marroc.

Marrakesh no seguia la mateixa lògica que jo, ni delque havia vist fins al abril del 2010.

Va haver-hi mil moments en només la primera tarda que em van deixar sobtada. El ritme de la gent, les mirades penetrants pel carrer, els estímuls constants, la indiscresió més absoluta, lo bo que estan els tajines i el pa, les olors entre d’altres.. però això sí, no té preu que et posis a dormir, en un hotel a Marrakesh, i a les 5 del matí, et despertin cridant. Un home cridant algo que no entensa través d’un altaveu i un soroll que s’escolta de Marrakesh a Síria com a mínim.

Jo mig adormida i espantada, entre el somni i la realitat, vaig pensar, incendi? hem de marxar corrents? què coi és? i el més impressionant.. per què ningú s’escandalitza a l’hotel, ni surt corrents? Ningú es va immutar. Tot va seguir tranquil després d’això, com si no hagués passat res.

kutobia moskita

Al mirar per la finestra, vaig veure homes amb jilabes blanques, homes vestits normals, però amb un ritme completament lent de “m’acabo d’aixecar, però segueixo dormint” dirigint-se tots en la mateixa direcció. Semblava que no estaven estressats. Anaven a la mezquita.

Sense massa idea d’on estava, i ho reconec, ni haver-me informat massa de què comporta viatjar a un país musulmà, i sense conèixer les seves tradicions, vaig aprendre a marxes ràpides que aquella veu forta que despertava a tothom  vulguessis o no, a les 5 del matí, era la crida a l’oració. La crida al Fajr, l’oració de l’alba.  Despertava a tothom cridant Allah u Akhbar, per recordar que cal és l’hora de resar, i ho fa durant forces segons. És clar, ho avisen no fos cas que a algú s’hagués oblidat de que Allah és Gran, entre alguna de les 5 vegades que resen al dia.

IMG-20140529-WA055

Sigui l’hora que sigui. El Marroc està esperant que t’adormis per despertar-te.  Cal seguir viu.

Publicat dins de Sin categoría | Etiquetat com a | Deixa un comentari